Doce Notas - docenotas.com - m�sica y danza

Difícil escoltar tants compositors ibèrics en tan poc temps. En castellà i en llatí reverberaren el passat 6 d’agost les voltes de la basílica del Cos de Jesús de Cracòvia en motiu de la inauguració de la setena edició del festival Musica Divina. Passatges de Francisco Guerrero, Luis de Narváez, Cristóbal de Morales, Alonso Mudarra, Juan Vásquez, Pedro de Cristo, Luís Milán i Rodrigo de Caballos s’intercalaren en les cinc parts de la Missa Quarti Toni de Tomás Luis de Victoria. Sobre el compositor castellà pivotà el programa del quintet Domus Artis (Florencia Menconi, Flavio Ferri-Benedetti, Akinobu Ono i Guilherme Barroso), que durant una hora i escaig exercí d’ambaixador del Renaixement Espanyol en aquest sumptuós enclavament barroc de l’antic barri jueu de Kazimierz. L’edició d’enguany, cinc concerts i una missa gregoriana, portava com a leitmotiv unificador la litúrgia del Completarium (sic), és a dir la pregària de Completes, la darrera oració del dia segons el cànon eclesiàstic.

Els ordes monàstics inicien el prec de Completes amb un gran silenci com a senyal de replec i el clouen amb una antífona o càntic adreçat a la Verge Marina. La devoció mariana ha estat, doncs, també molt present en els quatre concerts que completaren el Musica Divina d’enguany fins al passat 10 d’agost: Tasto Solo, Dziczka, Hopkinson Smith i Huelgas Ensemble. Val a dir que l’antiga capital polonesa serva una llarga tradició mariana, omnipresent en moltes de les esglésies del seu casc antic, que s’han convertit ja en uns dels principals reclams de Musica Divina. El festival, totalment de franc pels espectadors, i que dirigeix el jove Łukasz Serviński amb curós detallisme, cerca assolir la trinitat dramatúrgica de la música religiosa: conjugar programa, intèrprets i escenari. D’aquesta manera, els ‘sold-outs’ cada cop més habituals promouen una aproximació al fet espiritual-musical íntegre, independentment de les creences religioses dels assistents.

El Segle d’Or espanyol i la seva lloada polifonia continua essent, sis segles després, el principal actiu musical peninsular fora de les fronteres. Des del segle XVI podríem afirmar que són pocs els compositors espanyols que hagin fet ombra al trident Victoria-Morales-Guerrero. Prova d’això en són altres referències indirectes a la música renaixentista espanyola al cartell de Musica Divina 2024, des de la presència de Guillermo Pérez entre els intèrprets a la quasi emèrita formació vocal flamenca del Huelgas Ensemble, que des de l’any 1971 dirigeix el seu fundador, Paul van Nevel. Precisament va ser el cembalista català amb el seu conjunt Tasto Solo, qui va rellevar Domus Artis dia 7 d’agost, en aquest cas a l’església de la Santa Trinitat. Al programa, força heterodox, hi figuraven composicions del segle XV, majoritàriament Salves i Aves, moltes d’elles d’autoria anònima, com les quatre peces del Glogauer Liederbuch (manuscrit conservat a la Biblioteca Jagielònica de Cracòvia procedent d’un monestir silesià). El conjunt, que dirigeix Guillem Pérez des de l’orgue portatiu, és un dels pocs que s’ha endinsat dins aquesta relíquia de la baixa edat mitjana i ha traduït en sons llurs seculars pentagrames gràcies a les veus de Anne-Kathryn Olsen, Bàrbara Kabátková, Marine Fribourg i Víctor Sordo i l’acompanyament instrumental de Pau Marcos i Natali Carducci (fídules) i Bérengère Sardin (arpa gòtica).

L’endemà el mateix Pérez pronuncià a la Biblioteca Jagielònica una conferència on desvetllà algunes de les peculiaritats del Glogauer Liederbuch, partitura que Tasto Solo vol continuar explorant i que probablement incorpori al seu repertori. Entre les particularitats apuntades pel col·laborador d’Hesperion XXI assenyalà que cada un dels tres manuscrits va adreçat a una tessitura de veu concreta. De tal manera que l’escritura polifònica no apareix simultàniament al pentagrama, ans s’ha de reconstruir a partir dels llibres separats, com si es tractessin de particel·les vocals. D’altres troballes interessants: la similitud d’aquests càntics silesians amb tonades napolitanes de la mateixa època, si fa no fa.

Un altre gran nom de la música antiga, membre fundador de Hesperion XX, el llaütista nord-americà Hopkinson Smith protagonitzà l’únic concert instrumental del festival. El prestigiós solista presentà al Musica Divina un programa centrat en tres compositors cabdals de la corda fregada: Anthony Holborne, John Dowland i Giovanni Girolamo Kapsberger. El principal reclam d’aquesta tria les Seven Passionate Pavans de Dowland, originàriament concebudes per a quintet de viola de gamba, quatre de les quals Smith interpretà en el seu arrengament per a llaüt.

Dziczka, l’encís de les sibil·les eslaves

A banda del llatí, lingua franca habitual d’aquest festival de música antiga i sacra, poguérem escoltar tonades populars en llengua ucraïnesa, naturals de l’anomenada regió de Polèsia (territori històric que comprenia la confluència fronterera de les actuals Polònia, Bielorrúsia, Ucraïna i Rússia). Marcades per la confessió ortodoxa – la regió polonesa de Podlasie,  al nordest, és l’única a tot el país que conserva avui dia una minoria practicant- aquests càntics recorden força a la música dels temples homònims, en aquest cas en la seva vessant femenina.

El projecte de música a cappella Dziczka (que podríem traduir com ‘les selvàtiques’), engrescat l’any 2006 per la cantant i etnomusicòloga ucraïnesa Tetiana Sopiłka i que completen les cantaires poloneses Justyna Cerwińska, Maria Puzyna, Ewa Winiarska, Agata Wróbel i Amelia Pietroczuk fou la gran troballa de l’actual edició de Musica Divina. Sota el títol de Gdzieś, ty, duszo, wędrowała (Per on trescaves, tu, ànima) aquesta excel·lent agrupació vocal combina elements profans, propis de la cultura eslava, amb manlleus del ritu ortodox. Temes bíblics com el Judici Final, el Paradís i l’Infern barrejats amb elements de caràcter místic com els itineraris de l’esperit, el pecat, el somni i la mort. Adesiara la presència totèmica del bosc (Polèsia, deriva de la parla eslava i vol dir ‘al llarg de bosc’) i llurs supersticions ajuden a crear una aura lírica i alhora enigmàtica que imantà l’audiència de l’església de l’Altíssim Cor de Jesús des dels primers sons inicials.

Repartits per tots els bancs, escalons, raconades eclesials i reclinatoris -el públic sols va respectar els confessionaris- els presents van gaudir d’un concert sublim on el sextet vocal va encisar-los fins al darrer so del segon bis. Malgrat l’estructura cíclica, quasi calcada, de cada tonada (veu vocal introductòria, adhesió d’una segona veu, plenum vocal i clímax), el text sí muda (cada càntic sembla amagar una petita contarella o paràbola) i el resultat és corprenedor. Les sis dones, tot dibuixant una mitja rotlada a l’altar, semblaven escenificar una trobada de sibil·les eslaves. Adesiara dialogant, adesiara combregant, pareixien combatre les pors, les temences i les penes invocant ajuda, transformant aquest ‘ai’ de l’ànima en consol col·lectiu o fent del plany individual un plany compartit a sis veus.

Sis veus d’edats diferents, quimeres despertes vs. esbravades, encarades totes elles, però fitant l’horitzó, (el) més enllà d’un iconòstasi imaginari. Planys que fiten dins els misteris de la vida; responsos breus i exaltats. Amb prou forces dos versos, com si la joia de la vida fos això, dues alenades profundes -per on entra i s’esvaeix l’ànima-, una clucada d’ulls, dos esglais.

A l’església jesuítica de Cracòvia, a intervals quasi regulars, el llampeg exterior il·lumina els vitralls més alts, una aranya de sagristia detura sobtadament el seu pas a la rajola. Mentre descarrega la tempesta a fora, el sextet vocal, aliè a la inclemència, segueix amb el seu bell mantra, ornamentant-ne la tornada amb bells repunts armònics. El públic, també posseït, no gosa canviar la posició del cos per por de destorbar amb els cruis de fusta aquest so tan sagrat que el manté abduït com l’infant als llavis del contacontes.

Aquestes completes, no llatines en aquest cas, tal volta responen a la perfecció a l’esperit de completes: introspecció, intimitat i lirisme, les mateixes que enguany cercava el festival Musica Divina. Els ingredients ideals d’un prec, que, al cap i a la fi, just pretén acomiadar el dia, ja complet, i preparar-nos, en cos i ànima, per a la nit, pel recés. Pel són i per la són.

______