Llun脿tica sense lluna, Bellini estel路lar
Excepcional 鈥楽onnambula鈥 a la Deutsche Oper amb una gran Gimadieva i una magistral conjunci贸 coral- esc猫nica
Sense cornisa, ni finestra; sense la lluna tan sols. La Sonnambula, que aquests dies es pot veure a la Deutsche Oper de Berlin, en t茅 prou amb una claraboia, per la qual al segon acte s鈥檈sfilegassa all貌 que els portuguesos en diuen 鈥榣uar鈥, la brillantor de la lluna. Venera Gimadieva eleva la m煤sica de Bellini al m茅s alt. Poques 貌peres absorbeixen tant . L鈥櫭瞤era de Bellini 茅s una del铆cia del primer al darrer comp脿s, ni massa alegre ni massa trista; ni pretesament profunda ni en cap cas superficial. La m煤sica raja amb una bellesa pr貌pia que per moments ens fa oblidar el plot, el que esdev茅 a escena, si la prima dona 茅s lletja o polida. La m煤sica passa per davant de tot, com si t鈥檃caron茅s durant quasi dues hores i mitja i el seu palmell invisible ens produ铆s un plaer mesurat, per貌 constant, sense grans catarsis, potser, ans sostenint l鈥檈stat de confort. L鈥檕bra 茅s tota ella una catarsi distesa. Melodies encisadores, una instrumentaci贸 magistral, unes cavaletti que fan tornar jove el cor i un cor (vocal, vull dir) que hi 茅s i no hi 茅s alhora. Omnipresent i camuflat al mateix temps dins l鈥atrezzo. Compositors no italians, tan dispars com Chopin o Wagner, van lloar Bellini. Una lloan莽a a ben segur no accidental.
Gimadieva copsa tota la vis dram脿tica del rol, la desesperaci贸; la innoc猫ncia per una banda i la individualitat per l鈥檃ltre. La llibertat dels sentits condemnada per la convenci贸 de la col路lectivitat. La Sonnambula 茅s pot veure en mode 鈥榙isney鈥, on al final es restaura l鈥檕rdre vigent, l鈥檚tatus quos com al sopar de germanor d鈥橝st猫rix. Tamb茅 hi ha emper貌 una segona lectura una mica m茅s lynchiana (si em permeteu l鈥檃nacronisme) on els somnis de Amina expliciten els seus desitjos m茅s ocults. Si donem per bona la teoria, en aquest cas l鈥檋eroi no seria el fraternal tenor (Elvino), ans la m茅s paternal veu del comte Rodolfo. Em sembla, si menys no intrigant, que al llibret no esclareixi del tot clar qui 茅s el comte Rodolfo.
A la producci贸 esc猫nica, arribada de l鈥櫭抪era d鈥橲tuttgart, que signen Jossi Wieler i Sergio Morabito, hom destria alguns components, que conviden a aquesta segona lectura. La mare adoptiva d鈥橝mina, Teresa, es mira i remira amb no dissimulada obstinaci贸 la cara del comte, com si reconegu茅s en ell alguna semblan莽a f铆sica amb la seva filla adoptiva. Aix铆 mateix Rodolfo manifesta un cert inter猫s cap a Amina, molt abans de compadir-se, tan bon punt se n鈥檃ssabenta del seu somnambulisme.
Apropo de Rodolfo. El baix croat Ante Jerkunica assoleix al manco el nivell d鈥檈xcel路l猫ncia canora que Gimadieva. A la seva exquisida veu se l鈥檋i ha d鈥檃fegir una pres猫ncia esc猫nica que anul路la a la resta de cantants, a banda d鈥 Amina. Un broll de veu i una doble vis burleta i subtilment sarc脿stica, com no pot ser d鈥檃ltra manera, contraposa un Rodolfo magn脿nim envers un poble gel贸s i xiqueter.
Sota l鈥檈fecte psicollun脿tic potser, vaig escoltar bambellumes. El passatge orquestral previ al Buona mare del segon acte em record脿 el motiu introductori del Concert de Viol铆 de Brahms (o era el moviment de clausura de la Segona Simfonia). Ben mirat, potser un miratge lunar. Bellini l鈥檕perista m茅s meridional del risorgimento, no va ser nom茅s compositor d鈥檃lgunes de les obres l铆riques m茅s importants del segle XIX, la petjada va arribar m茅s enfora. El debut pian铆stic de Brahms als 14 anys va incloure unes variacions sobre Norma al programa. A la mort de Bellini, Chopin va ser uns dels convidats a compondre unes variacions sobre un passatge de I Puritani (Hexameron, Morceu de Concert). La mort prematura de Bellini (als 34 anys) juntament amb la de Chopin, potser sigui una de les m茅s significants dins la m煤sica del segle XIX.
Twin Peaks a la italiana
Recorda molt, molt lleugerament a Twin Peaks aquesta 貌pera llun脿tica. Segons consta al libretto l鈥檃cci贸 de La Sonnambula transcorre a un poblet dels Alps Su茂ssos. Sobre l鈥檈scenari no hi ha cap element inquietant. Certament l鈥檕nirisme se鈥檔s presenta solapat. L鈥櫭簄ic que s铆 em crida l鈥檃tenci贸 茅s la manca de finestres.
Voyeurisme. Tot i aquest buc貌lic rerefons de personatges pretesament entranyables la lectura esc猫nica proposada palesa un malalt铆s voyeurisme dels vilatans en vers de la somn脿mbula Amina i el comte. Efectivament hom percep un espionatge m茅s o menys velat del poble cap a la jove promesa i el misteri贸s arist貌crata. Quan Amina es planta davant la 鈥suit鈥 improvisada del comte, sota els efectes del seu somnambulisme, els ve茂nats la segueixen armats com si anessin a fer un escrache virulent i s鈥檈ndinsen fins a la mateixa cambra on s鈥檃llotja el comte. Nom茅s els falt脿 introduir-se al llit per completar aquesta descoberta in fraganti. De res li serveix a Rodolfo argumentar que la jove ha entrat hipn貌tica a l鈥檋abitaci贸, el big brother rural ja ha dictat sent猫ncia i el rumor d鈥檌nfidelitat en un no res arriba a Teresa (la mare adoptiva) i a Elvino (el prom猫s).
Tanmateix aquest espionatge no est脿 exempt de la gr脿cia transalpina. Els elements humor铆stics no manquen en aquesta situaci贸 de embulls, que la m煤sica i el tarann脿 llat铆, la flaire siciliana de Bellini, suavitzen fins quasi convertir el plot per moments en el d鈥檜na com猫dia. Tota l鈥檃cci贸 es concentra a l鈥檈spai贸s menjador d鈥檃questa pensi贸 de muntanya sembrada de taules i bancs plegadissos, per on Amina executa els seu sigil路l贸s pas de llun脿tica, de puntetes. Amb aquest escenari 煤nic, on les parets, els quadres i fins i tot els trofeus de ca莽a sembla espiar, en tenen prou els directors d鈥檈scena per contar tota la hist貌ria d鈥檃questes tresques nocturnes.
El tenor mexic脿 Jes煤s Alvino compleix m茅s que correctament amb el seu rol, al igual que Helene Schneiderman en el paper de Teresa, la mare. Destacar per sobra d鈥檈lls a la soprano australiana Alexandra Hutton, qui broda actoralment una Lisa, tan fresca i desinhibida com punyetera.
Magistral direcci贸 coral
No acostuma a ser habitual que ens deixem seduir per l鈥檈scenografia del cor. No 茅s el cas de la producci贸 que ens ocupa. Poques vegades hom recorda una implicaci贸 tan multi disciplinar del cor. Sovint el cor 茅s limita a cantar i poc m茅s. Wieler i Moabito han anat molt m茅s enfora.
No debades el cor, juntament amb Amina, 茅s l鈥 engranatge fonamental de l鈥檕bra. Ho podr铆em sintetitzar en un debat entre l鈥檈ixelebrada prima dona i la consci猫ncia col路lectiva coral, per貌 far铆em curt. Ara b茅 aquesta consci猫ncia col路lectiva no equival nom茅s a una massa uniforme, aquesta massa la composen individus singularitzats amb un vestuari tan divers com el seu particularitzat vincle amb les sis veus solistes. A nivell esc猫nic els membres del Cor de la Deutsche Oper Berlin composen un heterogeni c贸s, trencant qualsevol hieratisme escenogr脿fic, com si no exist铆s cap divisi贸, ni impl铆cita ni expl铆cita, entre cor i solistes. El cor nom茅s t茅 una acci贸 un铆sona pura a nivell vocal, a nivell actoral cada cantaire 茅s a la vegada actor i manifesta a la seva manera el seu rebuig primer a Amina, despr茅s al comte i potser en darrera inst脿ncia a la posadera, la Lisa.
Per simplificar-ho tot podr铆em afirmar que conviuen simult脿niament tres nivells interpretatius a escena a la regia de Wieler-Moabito. A dalt de tot, el dos outsiders: la somn脿mbula Amina i el seu 煤nic protector accidental, l鈥檈stranger, el comte Rodolfo. En un segon nivell, el cor que com un Fuenteovejuna despietat censura l鈥檃nomalia, entenent per anomalia qualsevol comportament que s鈥檃llunyi de la norma instaurada. Enmig d鈥檃mbdues parts, els protagonistes rutinaris, aquells que tot hi elevar-se sobre la massa s鈥檋i refugien i en s贸n esclaus permanents.
La direcci贸 musical d鈥橲tephan Zilias va ser exquisida, mesurada i contagiosa com ho 茅s la m煤sica de Bellini. El jove director alemany ens va fer gaudir d鈥檜nes sonoritats, frasejos i melodismes, als quals els membres de la orquestra van correspondre al mil铆metre convertint Bellini en un compositor dels grans. Una m煤sica que sublima tot el que esdev茅 sobre el fossat, m茅s enll脿 de les partitures, all脿 on no arriba l鈥檈sguard del instrument. Per qu猫, tan cert 茅s que bel canto no vol dir 鈥渃ant bell i res ens importa el text鈥 (citant el programa de m脿), com que la m煤sica de Bellini ens regenera per dintre com una glopada de vitamina c, per molt que no entenguem l鈥檌tali脿. Bellini transcendeix la lletra, universalitza all貌 cantat per traduir-ho a un idioma que tots podem entendre.
La finalitzaci贸 i restituci贸 de l鈥檕rdre moral es pot entendre avui dia com un tancamen en fals. En aquesta hist貌ria, no tant a la partitura, hom pareix intuir elements psicoanal铆tics, tot i el to desinhibit de l`opera. De tota manera, per damunt de tota aquesta lectura especulativa sobre la vetlla i la vig铆lia regna, la m煤sica del gran Bellini, una construcci贸 perfecta on orquestra, veu, ingeni, melodisme i talent no ens abandonen ni per un instant, tot convidant a escoltar aquest pentagrames, sigui quin sigui el missatge encriptat.
Levitar durant quasi dues hores i mitja no 茅s pagat avui dia. El compositor convida a tots els presents a deixar-se emportar pels plaers interiors, a tastar-los i assaborir-los. Com si el desvari de la nit pl脿cida, l鈥檈fecte de la lluna, fos m茅s una benedicci贸 que una malaltia.
____________________________
- Compositores polacos I (Chopin exclusive): Aleksander Tansman en notas al reverso
- Preisner* Zimerman** Becza艂a-Kwiecie艅*** en notas al reverso
- CRACOVIA/ 24潞 Festival de Cultura Jud铆a en notas al reverso
- Llun脿tica sense lluna, Bellini estel路lar en notas al reverso
- Gira de conciertos de la Joven Orquesta Provincial de M谩laga ... en m煤sica cl谩sica
- Nadine Sierra y Pretty Yende, en el Ciclo Voces del ... en l铆rica
- X Curso Internacional de M煤sica de Benic脿ssim para instrumentos de ... en Cursos de Verano 2024
- M煤sica, danza, circo y un taller familiar, este fin de ... en temporadas
dejar un comentario
Puedes escribir un comentario rellenando tu nombre y email.
Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
comentarios
No hay ningún comentario aún, ¡Sé el primero en comentar!