Doce Notas - docenotas.com - m�sica y danza

Fosca negra aterràrem al seu aeroport, al Mikołaj Kopernik, avui fora de servei. A la vella Dworzec Głowny, refeta de bell nou gràcies a l’Eurocopa, hores després, vaig pujar a l’exprés nocturn de Varsòvia.

Pareix mentida. Una escala de just dues hores pot esdevenir ella tota sola un viatge. L’horeta que vaig passejar amb na Ewelina, una cicerone accidental, pels carrers cèntrics de l’antiga Breslau nodrí el meu imaginari d’un rodet d’estampes nocturnes perennes, a prova de desnonaments. L’escultura dels Powstańców Sląskich, emergent de la vorera d’Arkady, les kamienica del Rynek i el rellotge melangiós, color ambre, de la biblioteca universitària (passava pena de no perdre el correu a Varsòvia i el fitava posseït). A vegades un s’angoixa per por de no perdre un enllaç i alhora desitja de tot cor perdre’l. Hauríem de perdre trens molt més sovint a la nostra vida. Els trens que vénen després -ningú no hi pensa- són els que veritablement perdem. La puntualitat és el matrimoni, l’amant només estima els qui no porten rellotge.

Aleshores, juraria que ni em passà pel cap. Vés per on, tanmateix, vaig tornar a la ciutat més prest del que no em pensava. Aquesta vegada amb pretensions més sedentàries que no pas turístiques.

***

Univesidad de Breslau en el siglo XIX

Arraconat el llunyà impasse comunista, Wrocław/Breslau comença a fer un poc de memòria. Durant dècades, aquesta ha estat una ciutat desmemoriada, sense records, sense àlbum familiar. Aquí morí l’any 1915 Alois Alzheimer, un metge oblidat, no tant la malaltia que va diagnosticar, la malaltia dels oblits. Els nous ciutadans breslaus, que es van establir en les seves runes l’any 1945 per decret aliat, es debatien entre esborrar els terribles records de la guerra, ben visibles a la ciutat, i conéixer una ciutat fantasma, totalment aliena a molts d’ells. Breslau va haver d’oblidar, a la força, perquè Wrocław pogués néixer de bell nou. Poques ciutats han viscut un any 0 tan verídic com la capital de Silèsia.

Els seus habitants, arribats de totes bandes de Polònia, no tenien gairebé cap vincle amb l’antiga ciutat alemanya, el seu futur ca seva. Abans de la guerra van néixer o estudiar ací mitja dotzena de premis Nobels. A poc a poc les plaques de marbre restauren la memòria nonada; la ciutat es retroba amb el seu passat: Gertrude Stein, Joseph von Eichendorff, Norbert Elias…

…Johannes Brahms. El geni d’Altona també té la seva particular ressenya a la ciutat. La primera vegada que vaig entrar a l’Aula Leopoldina de la Universytet Wrocławski m’hi vaig topar quasi de morros. Brahms pertany també a la llista de llinatges il·lustres d’aquesta ciutat universitària. Potser, pens, fou un dels primers músics moderns guardonats amb un reconeixement universitari. L’any 1879 Johannes Brahms va ser nomenat Doctor Honoris Causa per l’Universitat de Breslau.

D’aquest episodi protocolari en va néixer l’Obertura Acadèmica op.80. L’agraïment del músic alemany envers el claustre va prendre forma en aquesta breu obra simfònica i la seva germana, l’Obertura Tràgica. Potser una obra accidental, més que incidental, ben mudada i de batec exultant. Es tracta, no debades, d’un autoencàrrec i potser li manca l’escarruf corprenidor de les seves grans, eternes, alenades simfòniques. Aquelles que escrivia per impuls, per irrefrenable esquit vital.

Una obra d’encàrrec que potser representa la culminació, l’entronització de l’home burgués vuitcentista al cap d’alt de la societat moderna. Brahms encarnà l’estàndard de l’artista burgès en l’acepció mes positiva del terme. Tres vegades BURG: nascut a HamBURG, visitant impenitent del BURGtheater de Viena i Doctor Honoris Causa de la Universitat Leopold I d’HabsBURG (antiga denominació de l’Uniwersytet Wrocławski).

Avui el terme burgès potser té un tarannà mes pejoratiu. Tanmateix cada vegada que la música d’aquest burgès fadrí i bon vivant sona a qualsevol auditori o llar del món, tenc la sensació com Borges, que el món per uns instants torna a ser un lloc humà. Hi ha grans homes, l’obra dels quals ha fet el món un lloc més trist; la nostra vida un poc més fràgil i lletja. Uns altres, una minoria potser, han fermentat la tristesa en bellesa i ganes de viure. Brahms pertany als segons.

Kurt masur con el alcalde de Wroclaw

… No fa gaire Kurt Masur també es va vestir a Wrocław amb la toga emèrita. El director d’orquestra alemany (nascut a Brieg, Brzeg avui) va ser nomenat uns anys enrerra Doctor Honoris causa del Conservatori Karol Lipiński. Una altra troballa casual. Mentida.

Les coincidències no es troben, se cerquen, fins i tot es forcen. Les quimeres ens fan veure vincles secrets que d’altra manera serien del tot imposibles de detectar. Trescant per la ciutat, pels corredors del seu àgora musical, he trobat la fotografia de Masur entronitzat. No pas per atzar, no, sinó perquè l’he cercat abans de saber, conscientment, que existia.

…Brahmsià de pro, Otto Klemperer (1885-1973) va néixer en aquesta ciutat polonesa (alemanya aleshores) a finals del segle XIX. He passejat molt pels carrers de Wrocław, però encara no he trobat el seu marbre recordatori, la seva foto de l’àlbum familiar. Per ventura la casa de Klemperer, al número 3 de la Kaiser-Wilhelm-Strasse, esdevingué runes i se les emportaren per reconstruir Varsòvia. El director d’orquestra d’origen jueu va haver de tocar el dos quan la seva ciutat natal, entre d’altres, va donar el triomf a Hitler a les urnes. Només al tombant de la seva vida, després de l’exili i els traumes identitaris de postguerra, va retrobar-se, fora penediments, amb el seu estimat repertori alemany. Em toca seguir cercant a cada cantonada l’inici del conte: «En aquesta casa va néixer…