Equinocci de tardor (Part II) Quan t鈥檈ntornes?
Planeta Agostini i Panini s’encarregaven d’inaugurar l’any escolar. Fascicles i col路leccionables, que mai arrib脿vem a col路leccionar del tot. Amb prou feines dues peces d’aeromodelisme, fusellatge extraviat d’un F-16 o la primera part de l’Oratori de Nadal de Bach.
Hom enyora el temps de quan el paper i el cartr贸 eren bens preuats. Quan el marketing de mel i sucre, pura ingenu茂tat, si ho comparem amb l’agressivitat sutil de l’actual branding. L’oci ha esdevingut competici贸.
Per molt que ens esforcem en dissimular-ho, tots ho sabem, vivim en una farsa continua. Un temps jug脿vem a compondre un lla眉t o refer els alerons del Messerschmitt a escala. Avui n’hi ha que volen retirar les juguetes de connotaci贸 b猫l路lica; aix貌 s铆, tothom pot comprar un dron utilitari al mall center del cap de cant贸. Qualsevol diria que hem tornat curts de gambals.
Com sabem l’educaci贸 ha esdevingut un negoci, una ind煤stria en espiral. Hi ha m脿ster per qualsevol bajanada. La principal sortida dels m脿sters en molts casos, 茅s clar, l’ensenyament. Vull dir el postgrau es retroalimenta a s铆 mateix, una manera fict铆cia d’autojustificar la ind煤stria educativa logar铆tmica (ensenyants de futurs ensenyants), cada cop menys vocacional i m茅s cremat铆stica.
Hom 茅s el primer que voldria accedir a l’estatus d麓ensenyant vocacional. No deixa de ser una cruel incongru猫ncia que als centenars d’anuncis que promocionen postgraus, m脿sters i m貌duls escurabutxaques, en quasi tots apareixen joves amb una rialla de galta a galta, togats i amb birret. Contents perqu猫 saben que el seu futur est脿 ja resolt, tan aviat facin efectiva la transfer猫ncia de tres o quatre zeros, que costen aquests m脿sters salvavides.
I em demanen heu vist mai a un universitari real amb birret, com no sigui a les antigues orles o les pel路l铆cules de Harry Potter. Jo personalment, no. Els publicistes encara empren malgrat tot el recurs estant铆s del birret, per dignificar l’educaci贸 de qualitat. El paral路lelisme de l’anunci amb la realitat no t茅 agafada per enlloc. O em direu que la majoria de la joventut europea creu ulls clucs en els estudis, porta birret cada dia per anar a classe i en acabar troba feina 鈥渄e lo seu鈥 en un no res?
La realitat medi脿tica, per contra de la promocional, es nodreix de desgr脿cies, magnificant tot all貌 negatiu. El m贸n en va ple de drames i injust铆cies, ara b茅 algunes d’elles neixen, s’engreixen, clonen i es fan virals, als mateixos mitjans. Aquells que les denuncien, encengueren els 脿nims i revifaren les primeres flames no fa tant. El paper de diari 茅s altament inflamable, sobretot el paper digital.
***
Fa un mes va obrir les portes el聽Narodowe Forum Muzyki (NFM) de Wroc艂aw, coincidint amb la 50ena edici贸 del Festival Wratislawia Cantans. Mehta i la Israel Philarmonic Orchestra (Simfonia n.9 de Mahler) es van encarregar de la posada a punt sonora del neu recinte el 7 de setembre i l麓Orkiestra Filharmoniej Narodowe i Jacek Kaspczyk de cloure l’efem猫ride el passat dia 19 tamb茅 amb Mahler (La Simfonia dels Mils).
Servidor va poder visita la Sala Czerwona de les quatre que conformen el complexe de la NFM, en motiu del pen煤ltim concert del festival. Giovani Antonini i Il Giardino Armonico van preparar un coktail barroc per empassar millor la posterior bacanal mahleriana de l’endem脿. El tamb茅 director art铆stic del Wratislawia Cantans va recercar a l’inventari setcentista composicions amb Cleopatra o Dido com a muses inspiradores. Passatges d’貌peres, del Juli C茅sar (Haendel) i del Dido i Enees de Purcell, per貌 tamb茅 del cada vegada m茅s reivindicat Johannes Adoph Hasse (Didone abbandonata), de qui aviat Crac貌via reposar脿 la desconeguda Sireo, re di Persa.
A l’ampla explanada, que separa o connecta l’脪pera i el Forum, plafons recorden mig segle de Wratislawia Cantans amb una tria retrospectiva dels cartells. Ves per on, un festival de m煤sica religiosa esdevingu茅, en temps de la Guerra Freda, el principal referent musical de la PRL (Polska Rzeszpospolita Ludowa, la Rep煤blica Popular de Pol貌nia). 脡s clar, que la religi贸 pot interpretar-se sempre en sentit lax, Mahler i la seva vuitena simfonia, o cantata 鈥渄els Mil鈥, inspirada en el Faust (contrapunt del bon cristi脿, vagi per dit), s’adiuen a la categoria.
Johann Wolfgang von Goethe, no especialment dotat per la m煤sica (potser el seu tal贸 d’Aquil.les), inspiraria amb el seu immortal drama molts compositors posteriors. L’autor de茂tat de la literatura alemanya va posar fi al complexa germ脿nic envers la cultura francesa dominant del segle XVIII. De llavors en莽脿 molts francesos, Napole贸 al capdavant, comen莽aren a reverenciar l’enemic. Canvi de paradigma. Gounod, Massenet i Berlioz. A Crac貌via la tardor ha comen莽at tamb茅 molt f脿ustica. Amb la maratoniana Condemnaci贸 de Faust, la m煤sica incidental d’Hector Berlioz a partir del drama hom貌nim inaugur脿 dia 25 de setembre la 71ena temporada del Filharmonia Krakowska.
Cada rac贸 t茅 un esdeveniment que ens recorda la finitud de l’estiu: sa vermada de Binissalem, l’Oktoberfest de M煤nich i d’uns anys en莽脿, cinquanta per alguns, tamb茅 el Wratislawia Cantans breslau.
***
Els mallorquins d’un temps erem passadors de pena vocacionals i neguitosos per naturalesa. Unamuno deia, m茅s o manco 鈥el cristianismo nos hace tristes y nos impide gozar de la plenitud de la vida鈥. Quelcom d’aix貌 hi deu haver. El primer que hom demanava a l’emigrant illenc que venia a passar un dies a l’illa, tot just arribat, sovint era: 鈥淨uan t’entornes?鈥. I no era cap lleig, ans quasi un eufem铆stic 鈥渂en arribat鈥.
No hem estat els illencs mai excepcionalment efusius i aquesta f贸rmula del 鈥淨uan t’entornes?鈥 confirma la nostra delectaci贸 gen猫tica a marcar les dist脿ncies. A difer猫ncia dels meridionals purs no ens deixam endur per el present, tenim el futur molt en ment (la cultura de l’estalvi i dels bens immobles), i per aix貌 no ens resulta incongruent la correlaci贸 鈥淗as tengut bon vol?鈥 amb el tan nostrat 鈥淨uan t’entornes?鈥 Pensar tant en l’esdevenidor ens esbrava el temperament, la qual cosa, tot sia dit, no necess脿riament 茅s dolenta.
Un bon dia destries dins l’Equinocci d’estiu, que s’assembla cada vegada m茅s a l’Equinocci de tardor…I la recan莽a, una de les paraules m茅s belles del nostre idioma, toca al portal de ca teva. No la volem deixa entrar, per貌 sabem que toca a la porta. Com el nin que s’enyora el primer vespre que no dorm a ca seva, al Heim, per貌 s’ho ensuma d鈥檜na hora enfora. Aquest innocent 鈥渜uan t’entornes?鈥 sona diferent depenent de l’猫poca de l’any, de les llunes minvants o creixents. Els espies i els agents secrets la coneixen b茅 aquesta pregunta, perqu猫 sempre estan de pas.
Potser ells, els espies, estan vacunats contra el Heimweh, per貌 em pens que no del tot, els precedeix segur una mena de Vorheimweh. El Vorheimweh seria una mena de ant铆dot inhibidor contra el posterior Heimweh, un entristiment autoindu茂t previ, d’autodefensa, per esmorteir el vertader Heimweh. I per molt que avui dia el m贸n ha esdevingut un seguit d’anades, vingudes i escales, a qualque indret de la nostra tardor som脿tica s’amaga l’espurna, l’engruna agre d’all貌 que podr铆em anomenar, i tots m’entendreu ara: Urheimweh.
____________________________
- Nelson Goerner, Rumon Gamba y las segundas de Brahms en notas al reverso
- Exilios interiores y confinamientos exteriores: Antoni Torrandell y Baltasar Samper en notas al reverso
- Pollen莽a prolonga un mes m谩s el 鈥榲erano salzburgu茅s鈥 en notas al reverso
- Al Liceu per Tots Sants en cos de camisa en notas al reverso
- La Orquesta y Coro Nacionales de Espa帽a presenta su temporada ... en temporadas
- M谩ster en M煤sica Espa帽ola e Hispanoamericana de la UCM. Abierto ... en universidad
- CentroCentro inicia su temporada musical con tres nuevos ciclos y ... en temporadas
- Kent Nagano dirige La Creaci贸n, de Haydn en su regreso ... en m煤sica cl谩sica
dejar un comentario
Puedes escribir un comentario rellenando tu nombre y email.
Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
comentarios
No hay ningún comentario aún, ¡Sé el primero en comentar!