Setze jutges d’un “jurat”
Varsòvia, capital planetà ria del piano, en motiu del XVII Concurs Fryderyk Chopin. Frederic Mompou (1975) i Josep Colom (1980) formaren part del seu selecte tribunal
Tanta sort que molts dels 81 nominats al XVII Concurs Internacional Fryderyk Chopin de Varsòvia no parlen polonès. Quan la professora Elzbieta Tarnawska demana torn de paraula, fins i tot el micròfon de la Dwójka acota, cap piu, la carxofa. No és bona de complaure la comentarista, un “os†que en diuen al conservatori. El segon canal de la radio nacional polonesa emet Ãntegre les 130 hores del major certamen pianÃstic del planeta. Atesa la seva laxa periodicitat, cada cinc anys, potser ens trobem davant l’esdeveniment cultural més important de la capital polonesa.
Des de el passat 1 d’octubre tres pianos de cua tenen segrestat l’escenari de la Filharmonia Narodowa fins dia 20, quan sabrem el nom del guanyador. El nou Zimerman, Harasiewicz, Argerich, Goernero o Pollini: tots ells es donaren a conèixer en aquest mateix escenari. Alguns d’ells seuen aquests dies a la trona del jurat (16 membres i la presidenta del mateix). Des del balcó de l’amfiteatre fiscalitzen full time la reputació de Fryderyk Chopin i de la seva quimera vital: el piano. Dos cents anys de tradició que cal preservar i revisar cada cinc anys
Mai cap pianista espanyol ha obtingut cap distinció al prestigiós certamen, dos catalans emperò formaren part del seu selecte jurat: Frederic Mompou (1975) i Josep Colom (1980). Ambdós, chopinians de pro, ocuparen fa quatre dècades les cadires o cà tedres, que decideixen l’esdevenidor de molts solistes i la fulla de ruta futura de l’instrument.
Mompou va dirimir el seu vot amb alguns dels pianistes polonesos més insignes de l’època com Jan Ekier o Kazimierz Sikorski. Un jove de 19 anys, aleshores gens conegut a l’altre cap de món, anomenat Kristian Zimerman, es va imposar l’any 1975 per davant de tres pianistes soviètics. Tampoc van tenir sort la URSS en la següent edició, cinc anys després, quan Josep Colom va ser convidat a designar el pianista del lustre. Aleshores l’escola russa soviètica també es queda sense la grossa, tot i endur-se el segon, tercer i quart premi. Un vietnamita anomenat Dan Thai Son va ser l’elegit l’any 1980, per un jurat d’excepció on figuraven entre d’altres Paul Badura-Skoda, Marta Argerich, Nikita Magaloff, Jan Ekier i presidia el mateix Artur Rubinstein, malgrat no haver comparegut a Varsòvia. Eren els anys de la Guerra Freda.
Les audicions es succeeixen sota un estricte protocol en el decurs de tres setmanes i quatre manegues o etapes. Les bases del Concurs prescriuen exclusivament música de Chopin amb alguns obligati ineludibles: a la primera fase (Etudes), a la segona (poloneses, balades, scherzos). A la tercera fase, només hi arriben 20 pianistes, les sonates en són el plat fort (un recital d’un hora per cap). A la gran final s’hi planten deu elegits i cadascun ha d’interpretar un dels dos concerts per piano i orquestra. Un autèntic tour de force, que porta la psique musical, la tensió i la capacitat de concentració a nivells extrems. I no només una prova per als concertistes. També l’espectador i el jurat posa a prova la seva capacitat de tolerà ncia a la música de Chopin. Set hores dià ries de Chopin al llarg de tres setmanes, amb enèsimes repeticions de repertori, esdevé un vertader test, fins i tot per els chopinistes més encomanats.
A les 10 comencen les sessions matutines amb la protocol·là ria presentació dels membres del jurat: “Entremont, Argerich, Goerner, Harasewicz, Olejniczak…â€. Poques vegades s’apleguen tants bons pianistes a dues bandes de la sala de concerts. Els tercer gong avisa als reressagats i també al proper pianista. A l’instant sortirà del fossat per fer declaració dels seus mèrits musicals. Tres o quatre hores després, arriba l’hora del recés, abans de la sessió del capvespre. Jurat i públic es deixondeixen de tanta balada, preludi i Andante spianato. La sÃndrome d’Stendhal en la seva versió auditiva.
D’uns anys ençà el Concurs Chopin s’ha convertit en una mena de Ryder Cup, Occident contra Orient. La meitat dels participant són d’origen asià tic (coreans, xinesos, japonesos i nord-americans amb cognom a soleixent). Entre els membres del jurat, també en comença a haver: Dang Thai Son, Yundi i Akiko Ebi, enguany. N’hi ha que asseguren que la preservació de la música occidental –Bach, Mozart, Chopin- està encobeïda a dits orientals.
Les xarxes socials han envaït enguany el certamen. Atesa l’edat de molts pianistes (entre els 17 i els vint-i-busques) no podien faltar els tweets, instagrams i apps. L’organització del festival, el Narodowy Instytut Fryderyka Chopina, ha desenvolupat una app, que permet seguir, via android o iphone, la competició online a qualsevol punt del planeta. Tanta sort que en aquest cas la dèria tecnològica no manlleva qualitat a la musical. Al cap i a la fi seran les tecles d’ivori del Yamaha, del Kawai i de l’Steinway, per davant de qualsevol altre innovació tà ctil, les que acabin dictant sentència.
Kate Liu, Krzystof Ksiazek o Charles Richard-Hamelin, entre d’altres, fins fa uns dies perfectes desconeguts per al gran públic, potser comencin a desfilar d’aquà uns anys per el Carnegie Hall, la Filharmònica de Berlin o el Palau. Pocs premis canvien tant la vida d’un jove music com el que d’aquà uns dies es votarà a un reservat de la Filharmonia Narodowa.
Finalistes Concurs Chopin 2015
- Seong-Jin Cho (Korea Południowa)
- Aljoša Jurinić (Chorwacja)
- Aimi Kobayashi (Japonia)
- Kate Liu (Stany Zjednoczone, EE, UU)
- Eric Lu (Stany Zjednoczone, EE UU)
- Szymon Nehring (Polska)
- Georgijs Osokins (Åotwa, Letònia)
- Charles Richard-Hamelin (Kanada)
- Dmitry Shishkin (Rosja)
- Yike (Tony) Yang (Kanada)
http://chopincompetition2015.com/
____________________________
- Oro parece, órgano es bajo notas al reverso
- La mesura i l’honestitat bajo notas al reverso
- La obertura de ‘La traviata’ bajo notas al reverso
- El ‘Amén de Dresde’ y su Pentecostés wagneriana bajo notas al reverso
- La Educación Musical y su evolución histórica desde comienzos del siglo ... bajo educación
- Consejos de Juanjo Guillem para las audiciones de orquesta bajo pruebas de acceso
- Maurizio Pollini, un referente musical y humano bajo notas
- Instrumentos: medidas, tamaños y proporciones bajo lutherÃa
dejar un comentario
Puedes escribir un comentario rellenando tu nombre y email.
Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
comentarios
No hay ningún comentario aún, ¡Sé el primero en comentar!